“QUADERN D’UNA ESPERA”, Lourdes Huanqui i Arcadio Lobato
… Per a quan puguis entendre que vas ser llargament desitjat.
Jo t’estimo, petit,
de la mida justa del clot de la meva mà.
I de cop i volta… la Terra es va despertar diferent:
tot girava al meu voltant,
jo era el centre de l’univers i tu el meu centre.
Tot dintre meu canta la seva cançó de Benvinguda.
A penes esbossat i ja ets aquest algú
especial dels meus somnis més bells.
Tant se valia el que digués la granota:
Tu i jo ho sabíem.
Si no, per què jo no caminava, corria,
I més que córrer volava?
Si no, per què les meves xerrades contingudes?
Si no, per què amanyagar el meu cos,
La teva casa d’ara?
Si no, per què contar-te a totes hores
El que passa a fora,
Els gests del teu pare,
Les pors, la follia, el meravellament?
Ja tenim el teu forat en el sofà.
Ets només un sospir
I ja t’has apoderat
D’aquest racó tan especial,
Aquí, entre el teu pare i la teva mare.
Tot d’un plegat, allò que ens pensàvem
que era la nostra vida
ha perdut actualitat.
Ara tot està referit a tu,
Al que será la teva vida amb nosaltres,
O més aviat al que serà
La nostra vida amb tu,
Al que somiem per a tu.
Ets petit encara, quasi no res,
I portes una càrrega tan gran d’amor que em veuré impulsada a donar, donar i donar sense repòs.
I així un dia
Canviaré Dostoievski per L’aneguet Lleig
I Bach per una cançó de bressol.
I sempre,
Sempre la pregunta: com seràs?
Tindràs el carácter alegre, despreocupat atropellador i inconscient del teu pare?
tindràs la meva calma, les meves grans soledats,
els meus somiegs davant del vell piano sempre per afinar?
Sigui com sigui,
Ens trauràs de polleguera a tots dos.
Encara hi ha poca gent
Que coneix la teva presència.
La teva forma encara
No m’ha alterat la cintura, encara no m’ha dibuixat la silueta;
Encara ets un secret a sota el meu cor,
I així sóc feliç.
Hi ha vegades que vull cridar al vent
La teva existència,
Però n’hi ha també, la majoria,
Que aquest secret de tres
Dóna caliu a la meva ànima,
Als meus sentits,
I no vull compartir-lo…
Grimorl | 1 Comment »
A la Eco si us i fixeu es pot veure com té els braços arreplegats sobre el pit. No parava de moure el cap i els peus!